Com parlar bé en públic

DESCRIPCIÓ

A l'assignatura de COED ens varen donar l'oportunitat d'aprendre a ser millors comunicadors amb la lectura del llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, ja que la bona comunicació oral és fonamental i imprescindible per a la professió de mestre. 

El llibre ens revela un munt de tècniques, trucs, recursos, eines i consells per tal d'arribar a ser un bon orador, o si més no, millorar l'habilitat per a parlar davant d'un auditori. No hem de perdre de vista que aquesta habilitat s'educa i s'adquireix a través de l'esforç, la força de voluntat i la paciència. Per tant, tothom pot arribar a ser un excel.lent orador.

Les tècniques que facilita el llibre i que, segurament, he trobat més rellevants han sigut les de com podem controlar els nervis, la gesticulació, la preparació d'un bon guió, els consells per a ser natural i atraure la màxima atenció del públic, els petits trucs per a donar un toc d'humor a la conferéncia, entre d'altres.

Tal i com comenten els autors del llibre, a l'escola mai s'ha treballat a consciència la competència comunicativa i oral, i per això, ens trobem que quan hem de presentar un treball, un projecte o recitar un poema, no tenim les eines sufiecients o adequades per a fer-ho el millor possible. Ens trobem perduts en un immens oceà. 

L'Imma Gómez ens va demanar que realitzessim un treball del llibre que constava en fer una síntesi de cadascun dels capítols, triant aquells aspectes que creiéssim més rellevant per a autoajudar-nos a parlar bé en públic. 

El mateix dia de l'entrega, per grups, vàrem fer un decàleg dels punts més importants. En un moment determinat, vam escollir un membre del grup per a que fes de portaveu de les nostres idees i entre tota la classe vam discutir els punts essencials per a dur a terme una xerrada o presentació oral digna de ser vista i escoltada.

Piulejada del moment de la posada en comú amb el hastag de #COEDM13

REFLEXIÓ

Des del meu punt de vista, considero que és un llibre molt recomanable, és totalment constructiu per a l'aprenentatge i molt adequat per a tot tipus de persones que tinguin interés a parlar bé en públic. És un manual molt útil, específic, clar i entenedor. Els exemples que acompanyen les explicacions i consells, fan que encara sigui una lectura més amena i fàcil de posar en pràctica. 

Sobretot per a ser un bon comunicador, és necessari transemtre el que diem amb naturalitat i seguretat, per aquest motiu, abans de sortir a parlar haurem d'haver interioritzat un guió que ens permeti variar la seqüència del que volem explicar, segons les necessitats i interessos del públic. Una bona preparció és l'ingredient clau en aquest àmbit.

Des de l'assignatura de COED, hem pogut posar en pràctica les eines i tècniques que ens ha proporcionat aquest llibre, en definitiva hem pogut analitzar com és la nostra capacitat comunicativa en diferents ocasions. Vàrem haver d'exposar el treball "d'Identitat i Territori" en el que es valorava l'expressió oral, la creativitat i l'ús de les TIC, vam recitar un poema en català i posteriorment vam fer una autoavaluació (amb l'ajuda d'una grabació). Per tancar el Mòdul I (Processos i Contextos Educatius II), vàrem haver d'escollir, en grup, un bon comunicador i fer una publicació digital a través del Pearltrees.

En el moment d'exposar aquests treballs vaig tenir en compte de la lectura del llibre:

- L'estructura general que ha de tenir un discurs és la següent: ha de constar d'una introducció que cridi l'atenció del públic i l'enganxi de tal manera que comenci la presentació embadalit i poguem ser només nosaltres els qui manem i tinguem el poder dins la gran multitud de gent. Una bona tècnica per a que el públic es quedi amb el missatge que es vol transmetre és repetir-lo al principi, i al final de la presentació.

- La naturalitat és molt important per a donar una sensació de credibilitat al públic. El llibre ens explica que un bon orador no llegeix el text que ha preparat amb paraules difícils i frases massa llargues, sinó que ha de tenir el guió interioritzat i per tant, podrà improvitzar. Ens aconsella parlar com ho faríem amb el nostre grup d'amics. Si som naturals a l'hora de parlar, disminuiran els nervis, aconseguirem confiança amb el públic i guanyarem seguretat.

- El desenvolupament de l'exposició oral és la part més perillosa, l'atenció del públic tendeix a disminuir. Tanmateix, si saps com conduir bé la situació i ets hàbil, no hi haurà cap problema.

- A les conlcusions es farà un petit resum del que s'ha anat explicant al llarg del discurs. El nivell d'atenció del públic tornarà a augmentar (en el cas d'haver disminuit) ja que tindran interés per a saber a quina conclusió vol arribar l'orador amb el discurs que ha exposat. Per a que el missatge sigui captat i fruit de raonament pel públic, caldrà que el repetim.

Pel que fa al treball d'Identitat i Territori, la meva parella de treball i jo vam pensar que seria necessari enfocar-lo d'una manera que resultés atractiu, diferent, interactiu i sobretot, interessant. Tractava de la Plaça Sant Felip Neri i no vam voler caure en el que segurament hagués sigut més fàcil: l'explicació de la Guerra Civil Espanyola. Per això mateix, vam centrar-nos en presentar les curiositats d'aquesta magnífica plaça, començant la presentació amb la simulació del so d'una bomba. Va ser la tècnica que vam creure més adient per a captar l'atenció del públic ja que a partir d'aquí vam preguntar: Què us ha suggerit aquest so? Un cop van intervenir, vàrem continuar la presentació dient: -això és el que van viure els ciutadans de Barcelona, el 30 de gener de 1938, quan van ser bombardejats per l'aviació italiana dirigida per Mussolini.

En quant a la recitació del meu poema, vaig tenir en compte en tot moment les tècniques que em va facilitar el llibre com ara les del to de veu, la mirada, la gesticulació i posició del cos, el control dels nervis... 

És aconsellable fer variacions de volum entre paraules i frases per tal de captar l'atenció del públic i ressaltar conceptes clau pujant el volum. La vocalització és imprescindible per a una bona comprensió, així com la velocitat perquè el públic pugui assimilar la informació sense problemes.

Per concloure, realment crec que el nervis em passen factura a gairebé totes les presentacions que faig. L'únic remei contra aquests petits vacteris són les hores de preparació que un mateix ha de dur a terme, i sobretot, pensar que el que més sap del que s'exposarà d'entre tota la gent, ets TU.

AMPLIACIÓ

Dedicaré aquest apartat d'ampliació per a mostrar-vos:

1. El treball d'Identitat i Territori, fet conjuntament amb la Maria Orfila.

Per avaluar aquest treball i la gran majoria d'exposicions orals, es tenen en compte els aspectes següents:

• Objectiu de l'exposició (clar, confús, adequat a l'auditori, etc.)
• Introducció (atraient, interessant, engrescadora, netra, etc.)
• Selecció i ordenació de les idees (ordenada, embrollada, congruent, etc.)
• Exemplificació (clarificadora, explicativa, inconnexa, il.lustrativa)
• Conclusió (resumeix, fixa la idea principal, incitadora, provocadora, etc.)

2. El poema que vaig recitar a classe:

I com que ara tu i jo

I com que ara tant tu com jo, estimada,

sabem de cert que només amb paraules

no podem moure les muntanyes,
valdrà més que assagem de repintar
el menjador i la cuina
i de jugar altre cop a enamorats

com vint anys endarrera.

Te’n recordes?
Llavors cada capvespre

maduraven els fruits

i ens omplíem les mans de sorra nova

i a cada gest mudàvem pell i ungles.

Vam ser feliços, vet-ho aquí, feliços

un xic d’esma, potser,

com bestioles.

I ara, ja ho veus!, no sabem ni què dir-nos

i qualsevol pedreta ens entrebanca.

Ni tu ni jo no som com aleshores,

però et proposo que intentem de fer-nos

un ritme nou, com si encara tinguéssim

la pell tibada

i aquell desig de tot que ens encenia el rostre.

Qui sap si el temps aquietat i tebi,

que ens ha mudat la sang en aigua dolça,

no serva encara un gust de sal novella

per tu i per mi si tornem a estimar-nos.

Miquel Martí i Pol